Ca!

De petit mon pare em portava al canòdrom –cinòdrom, en recte català. És des de llavors que em veig com un llebrer que, mogut per l’instint de caçador, persegueix qui sap què a la pista oval. Dono voltes rere mentides? O és la veritat que em persegueix a mi? I ca! Millor córrer i córrer amb la intenció de sentir, entre els meus queixals, el cos bategant de l’instant --encara que sigui de plàstic--, que no pas esguardar la taxidèrmia del temps.